L’oposició al projecte actual té la seva força en dos fronts principals, el patronat de la Sagrada Família i la plataforma veïnal AVE pel Litoral.

El Patronat de la Sagrada Família


(L’arquitecte responsable de les obres de la Sagrada Família, Jordi Bonet, explicant les al·legacions al TAV. Foto de Miquel Anglaril. AVUI, 22 de juny de 2006)

L'entitat que gestiona la seva construcció, ha fet un estudi en profunditat i hi ha presentat oficialment les seves al·legacions al projecte. En la redacció de les objeccions hi han participat: Oriol Riba, catedràtic emèrit de Geologia de la Universitat de Barcelona, especialista en el subsòl i el freàtic de la ciutat de Barcelona Carles Buxadé i Josep Gómez Serrano, Catedràtics d’Estructures, Antoni Gens, Enginyer. L’estudi a grans trets diu el següent:

1. L'estructura de la Sagrada Família és genial, i per tant, vulnerable. Per això els autors de l'estudi qualifiquen de “temeritat que voreja l'irracional” el pas del tren pel costat del temple.

2. El projecte presentat pel Ministerio de Fomento, que pretén ser una “pantalla de protecció”, no és res més que un amortidor de deformacions sense estabilitat pròpia. Aquest mal anomenat “mur” haurà de suportar el pes de la façana de la Glòria, al del carrer Mallorca -només les columnes que la sostenen arribaran a les 22.000 tones-.

3. Mentre que l'anàlisi del Ministeri no conté ni un estudi de les vibracions ni de l'impacte sobre l'edifici amb el pas del temps, els informes tècnics indiquen que les vibracions de les obres d'excavació primer i del pas de trens després podrien afectar a mitjà i llarg termini mosaics, vidrieres i cobertes, i arribar a causar despreniments.

4. El túnel passa a només 1,4 m per sota dels fonaments, és a dir, és com si els fonaments quedessin volant.

5. El terreny sobre el que està construït el temple té una gran complexitat geològica. El túnel passarà per sota de la capa freàtica (per sota del temple hi passen dos torrents) i a un nivell inferior al del mar: una intervenció ràpida i agressiva en el subsòl –com la que s'exerciria durant els 28 mesos de construcció del túnel- podria generar conseqüències definitives.

6. El perill que el buit creat per a la galeria (que passaria sota el nivell de la capa freàtica) accentuï la pressió exercida pels campanars, fet que podria moure les arenes sobre les quals se sustenten i produir conseqüències ruïnoses.

7. Qualsevol cosa que passés a l'interior del túnel podria provocar ruptures, arrossegar l'aigua, provocar un moviment de sorres i esfondrar l'estructura del temple.

En resum, degut el gruix de visitants que rep diàriament, davant d’un fet catastròfic imprevisible podrien perdre la vida moltes persones i patir greus danys.

Plataforma AVE pel Litoral


(Fotografies de les manifestacions de la Plataforma AVE pel Litoral extretes del seu web avepellitoral.info)

Ha presentat les al·legacions al traçat de la línia d'alta velocitat pel centre de la ciutat, unes al·legacions avalades per 342 comunitats de propietaris, que sumen 9.353 habitatges i on habiten 28.071 persones, a Barcelona. Entre d’altres protestes declaren que:

1. Amb el pla actual encara hi ha molts habitatges afectats. A part dels riscos adjacents d'una obra d'aquesta envegadura, han calculat que en aquesta versió del traçat sembla que el túnel passa per sota de 960 finques (en tota o en una part) (comparativa en castellà). En canvi, el traçat del litoral redueix a 39 el número de finques afectades i amb una afectació molt menor.

2. En 6 anys s'ha modificat el traçat 4 vegades.

3. Document complet de les al·legacions (document en castellà).